SIDA significa Síndrome (conjunt de manifestacions, símptomes i signes que caracteritzen una malaltia) d'immunodeficiència (immuno: sistema immunitari, deficiència: falta, mancança) Adquirida (no és hereditària, és causada per un virus).

la sida és una malaltia deguda a la desestructuració/destrucció progressiva del sistema immunitari provocada per un virus anomenat VIH (Virus de l'immunodeficiència Humana). Aquest virus ataca el sistema immunitari, que és el mètode de defensa de l'organisme contra les agressions externes de virus, bacteris, fongs microscòpics i paràsits. El sistema immunitari actua en tot l'organisme gràcies als linfòcits. Una varietat d'aquests, els T4, dirigeixen les operacions de defensa, jugant un paper de capital importància. La destrucció d'aquest sistema immunitari exposa a la persona a infeccions i tumors. El VIH ataca principalment als linfòcits T4, paralitzant el sistema immunitari abans de que aquest hagi tingut la possibilitat d'organitzar les seves defenses.

- El cicle del Virus:

Una vegada ha atacat, el virus pot evolucionar de dues formes: pot quedar adormit, la cèl·lula T4 infectada continua vivint normalment. La infecció persisteix sense que el malalt presenti símptomes. Les cèl·lules T4 infectades d'aquesta persona es poden transmetre a altres persones i infectar-les. L'altra forma d'evolució és tornar-se actiu i reproduir-se en la cèl·lula, la qual explota alliberant un gran nombre de virus que infectaran altres T4. Quan una quantitat important de cèl·lules T4 han estat destruïdes a conseqüència de la infecció pel virus, les defenses es troben debilitades. El risc d'aparició dels símptomes de la Sida és llavors molt elevat.

· Com es transmet el virus de la Sida?:

La infecció només es pot produir quan una quantitat suficient de virus que es troba a la sang, el semen, les secrecions vaginals i la llet materna de les persones afectades, penetra a la sang mitjançant ferides, punxades, lesions a la pell, a la mucosa vaginal, a la mucosa anal o a la mucosa bucal. El virus VIH sobreviu poc temps fora de l'organisme, per això ha de penetrar al torrent sanguini de la persona exposada. A més, aquesta transmissió necessita una quantitat mínima per provocar la infecció. Per sota d'aquest llindar, l'organisme aconsegueix alliberar-se del virus i l'impedeix instal·lar-se.

· Quines són les vies de transmissió?

El VIH està present en tots els fluids tant interns com externs de la persona infectada, però solament alguns d'ells tenen capacitat infectant. per tal que es produeixiinfecció es necessita una quantitat mínima de virus o "quantitat llindar". És a dir, només alguns d’aquests fluids tenen la quantitat suficient o estan per sobre del "“llindar”, necessari per produir la infecció. Per sota d'aquest llindar, l'organisme aconsegueix alliberar-se del virus.

- Via sanguínia:
El fet de compartir agulles o altres instruments que tinguin contacte directe amb la sang d'una persona infectada, com en l'ús de drogues injectades, comporta un risc elevat d'infecció: quan es produeix una punxada o tall amb un objecte que hagi estat contaminat recentment amb sang d'una persona infectada, aquest contacte pot suposar un risc d'infecció. Si aquests objectes han estat desinfectats o esterilitzats correctament, no suposen cap risc d'infecció.
És recomanable no compartir objectes personals que puguin implicar un contacte amb la sang, com el raspall de dents o les fulles d'afaitar.

Totes les donacions de sang als països desenvolupats són objecte de control sanitari i, per tant, el risc d'infecció amb una transfusió és ja pràcticament inexistent.

Les donacions d'òrgans en el cas dels trasplantaments i les donacions d'esperma en el cas de l'inseminació artificial, també són controlats actualment.

- Via sexual:L'esperma i els fluids vaginals són altres fluids que transmeten la infecció pel VIH.

De les diferents formes de relació sexual, no totes tenen el mateix risc:
- La penetració anal o vaginal sense preservatiu comporta un risc elevat d'infecció si es fa sense preservatiu, un risc que ho és tant pel que penetra com per qui és penetrat/da. La "marxa enrera" no evita el risc d'infecció ja que aquest es pot produir durant la penetració mitjançant les petites ferides que la penetració pot comportar.
- En les relaciones orals amb els òrgans genitals el risc d'infecció existeix si es manté a la boca o s’empassa esperma o fluix vaginal, ja que si es tenen ferides a la mucosa de la boca o la faringe es pot produir una infecció. S’ha de tenir en compte que a la faringe, la gola, hi ha una gran presència de linfòcits i és fàcil que es produeixi una infecció. El risc real és principalment per a les persones que realitzen les pràctiques, els que realitzen la fel·lació o el cunnilingus.
- Altres pràctiques sexuals (petons, masturbació mútua, carícies…) no tenen risc d'infecció.
Si es tenen infeccions de transmissió sexual, augmenta la posibilitat d'infecció pel VIH.

· Com es detecta el virus de la Sida?:

Pot detectar-se mitjançant l'anàlisi d'una mostra de sang. La prova de detecció es realitza mitjançant el test E.L.I.S.A., mètode que detecta els anticossos produïts per l'organisme com a reacció a la presència del virus. Un resultat negatiu ens indica que la persona és seronegativa, i, per tant, no és portadora dels anticossos anti-VIH. Un resultat positiu no és suficient per definir a la persona com a seropositiva, s’han de fer altres verificacions per eliminar qualsevol possibilitat d'errada. Aquesta prova més específica es diu Western Blot i un resultat positiu (que es realitza sobre la mateixa mostra de sang) ens indica que la persona és seropositiva. Un resultat negatiu ens indica que la persona és seronegativa.

És important saber que, per realitzar la prova de detecció d'anticossos han de passar, al menys, tres mesos des de l'última pràctica sexual de risc.. És el que s'anomena "període finestra".

· Què significa ser seropositiu/va?

Un resultat positiu no significa que la persona tingui la Sida, sinó que la persona és portadora del virus i el pot transmetre per la sang o les secrecions sexuals. Aquesta persona ha de prendre les precaucions necessàries per disminuir el risc d'evolució cap a la Sida i per evitar exposar a altres persones al virus .

· Què passa quan una persona és seropositiva i quina pot ser la seva evolució?

Podem separar tres fases que poden presentar-se després de la infecció per VIH:

- Primoinfecció: Les persones infectades començen a fabricar anticossos anti-VIH que podran detectar-se amb la prova serològica. Les persones són, llavors, seropositives.

- Evolució: En una segona fase de la infecció, de 6 mesos a 10 anys o més, poden aparèixer manifestacions clíniques en algunes persones i altres evolucionar que es realitza vers la Sida (forma greu de la infecció per VIH), mentre altres poden mantenir-se sense símptomes.
Els símptomes menors de la infecció per VIH: poden trobar-se manifestacions clíniques persistents com augment del volum dels ganglis en molts llocs del cos, pèrdua de pes superior al 10% del pes corporal, febre i sudoracions nocturnes , forma greu d'herpes, diarrea persistent i abundant. Aquests símptomes no són específics de la Sida, moltes malalties, generalment benignes, poden ocasionar aquestes mateixes manifestacions. Les persones que tenen un baix percentatge de linfocits T4 corren un risc elevat d'evolucionar que es realitza vers la Sida .

- SIDA:

Les persones que desenvoluparan Sida, degut a que el sistema immunitari està fortament deteriorat, poden presentar les següents manifestacions:

• Infeccions oportunistes
  
• Alguns càncers (linfomes i sarcoma de kaposi)
  
• Altres: afeccions neurològiques, síndrome d'aprimament, etc.

Altres persones poden mantenir-se sense símptomes: és evident que un cert nombre de seropositius poden mantenir un estat d'incubació de més de 10 anys, però podrien desenvolupar la malaltia més tard ja que el temps màxim d'incubació és encara desconegut.

· Tractament de la infecció por VIH i la Sida:

que es realitza els tractaments específics contra al virus de la Sida que es realitza es denominen Tractaments Antiretrovirals. Aquests tracten d'evitar la reproducció del virus dins les cèl·lules infectades. En el procés de reproducció del virus que es realitza a l’interior de la cèl·lula intervenen 3 enzims:

• la Transcriptasa Inversa (anàloga i no anàloga)
  
• la Integrasa
  
• la proteasa

L'acció de les que es realitza substàncies antirretrovirals consisteix en dificultar o impedir l'acció d'aquests enzims. Actualment , la combinació de dos o tres tipus de substàncies que bloquegin dos o tres enzims o bé un mateix enzim de dues formes diferents, pot permetre aturar la reproducció del virus a la cèl·lula infectada. És el que s'anomena la Teràpia Combinada: actualment les combinacions de medicaments causen un impacte que fa baixar el valor de la càrrega viral fins un 90% (mil vegades menys de virus en la sang dels que es tenien al començar el tractament). Això permet a moltes persones recomençar una recuperació immunològica lenta però constant i lliurar-se dels efectes o riscs de patir infeccions oportunistes, tot i que de moment no aconsegueixen eradicar al virus del tot.

[Stop Sida] [El VIH/Sida] [Campanyes de Prevenció] [Publicacions]
[Ajuda] [La Prova] [Col.labora] [Enllaços interessants]